diumenge, 27 d’abril del 2008

Poesies de la son

Corn Flakes i milers d’ungles volant! Tinc son i la carabassa m’emprenya. No saps quin telèfon sonarà avui o si les aus volaran al ritme del mar, de les onades, o la batucada.
Llegeix però mai deixis de pensar, me’n vaig a la dutxa!


Agafa la pistola i fot-li, que la son i els coixins són flonjos i les llaganyes s’hi divertiran.


Caos, descontrol, desesperació, que no soni mai més el telèfon, només vull dormir. Dutxes d'aigua calenta, humitejant, vaporosament s'hi amaguen les idees d'un geni brillant, una geni brillant que navega fins a la Lluna, Mart i les estrelles si fa falta, canta am els ocells, i respira aire sorgit de les profunditats del cor del bambú, de la canya de sucre.