Crònica del CAS '06 (Catalunya Acció Sonora)

24/04/2006
Barcelona (Barcelonès) - Palau Sant Jordi

Després de l'èxit que va tenir el concert del Palau Sant Jordi que es va celebrar el dia de Sant Jordi de l'any passat, enguany s'hi va voler donar continuïtat creant el Catalunya Acció Sonora i el Palau Sant Jordi es va omplir de nou de música i de públic amb un total d'11.000 assistents segons dades de l'organització. Tot i que no es va arribar a la xifra donada l'any passat, l'organització considera la resposta un èxit i els motiva a consolidar el projecte i a donar-li continuïtat. El CAS es converteix així en el festival de música catalana de referència i s'emmarca en la celebració de la Diada de Sant Jordi. L'any vinent es preveuen millores i novetats en el que ja és segur que serà la segona edició del CAS al Palau Sant Jordi.

L'edició d'enguany es va caracteritzar per la gran puntualitat amb què es van desenvolupar els deu concerts previstos i no es va endarrerir ni un sol minut cap de les actuacions. Això va permetre gaudir als assistents d'un fil musical en directe constant, però en canvi va produir la sensació que els grups passaven molt de pressa -sobretot els primers que només van gaudir de vint-i-cint minuts d'escenari- i que no es poguessin assimilar les actuacions. Potser és una bona idea que actuin deu grups, ja que així es donen més oportunitats; però d'altra banda, si actuessin menys grups, podrien disposar de més temps, ja que vint-i-cinc minuts passen volant.

Tret d'aquests petits inconvenients que hem trobat, no podem fer altra cosa que felicitar l'organització i les entitats convocants pel fet que es pugui celebrar un acte d'aquestes característiques pels volts d'una diada tant assenyalada del nostre país. També hem de felicitar-nos perquè la música en català gaudeix de bona salut de grups, estils i públics i això possibilita que la tasca de tots segueixi endavant.

Tot seguit podreu llegir les cròniques detallades de les deu propostes que van pujar als dos escenaris del Palau Sant Jordi.

RAUXA

A les vuit en punt els Rauxa van pujar dalt de l'escenari per oferir-nos vint-i-cinc minuts d'actuació. Amb el Sant Jordi encara rebent gent, els de Sabadell van aconseguir fer ballar el públic que els escoltava i ballava atentament i que anava augmentant a mida que avançava la seva curta actuació. El seu repertori va consistir bàsicament en les cançons del seu primer disc com "Collarets de llum" o "El country de'n Pau".

GLISSANDO*

El quartet barceloní va iniciar la seva actuació amb un tema del segon disc, "Tornassolat", que va anar seguit d'uns quants més del seu tercer i més recent treball com la instrumental "73" o el senzill "Atari A", acompanyats d'altres cançons més antigues com "Difuminant-me a temps", "Apolo" o "Para-xocs", les tres del seu primer àlbum. Va ser un concert curt però intens, vint-i-cinc minuts frenètics en els quals la qualitat del so no els va acompanyar massa, però van mostrar molta més solidesa dalt de l'escenari que en altres actuacions

ARAMATEIX

No tothom pot dir que el seu concert de debut el fa ni més ni menys que al Palau Sant Jordi. Aquest va ser el cas d'Aramateix, una nova formació que encapçala en Titot, que es va estrenar en directe en aquest macroconcert. De fet tampoc és una formació tan nova, ja que alguns dels seus membres havien format part de Brams juntament amb en Titot i, a més, es perfilen com els hereus més directes d'aquesta formació berguedana, ja que les cançons noves segueixen clarament la línia de Brams -exceptuant el senzill "I tu què vols" que no van tocar- i en el poc temps de què van disposar van interpretar tres temes de l'antic grup de'n Titot: "Dilluns que ve", "La plaça" i "Sóc d'un país", acompanyades d'una de les cançons de l'Ovidi més versionades: "La fera ferotge". L'actuació va acabar amb el ja característic crit de "Visca la Terra!" i amb la sortida ràpida de'n Titot que la mateixa nit tenia concert a Vilanova de Bellpuig amb els Dijous Paella, una altra de les seves formacions actuals.

LAX'N'BUSTO

Els Lax'n'Busto sembla que s'estant especialitzant en repetir en els festivals. Han actuat a totes les edicions del Senglar Rock que s'han fet i en el CAS'06 van ser l'únic grup que repetia dels que van actuar al Palau Sant Jordi l'any passat. Igual que en Titot, també tenien concert al Vilanova de Bellpuig i per això van oferir una actuació contundent, curta i ràpida, en la qual van tocar els seus temes de sempre i de la mateixa manera que sempre, tot i que tenen un repertori considerable i bons temes que mai fan el pas de desenterrar de l'oblit. Tot i això encara saben arribar a la gent i la seva actuació va ser un dels moments amb més presència de públic a la pista juntament amb l'actuació de Gossos. Evidentment, tampoc hi van faltar els ja clàssics "baixa, baixa!" de'n Pemi Fortuny procurant que tot el Sant Jordi s'ajupís i el salt des de dalt d'un dels altaveus.

GERARD QUINTANA I JOEL JOAN

"Bona nit, malparits!" és en Quintana, qui sinó? El públic embogit minuts abans pels del Vendrell es va calmar una mica i alguns, fins i tot, es van retirar a les grades. Algun dia podrem veure en Gerard sense que ens vingui al cap la imatge de Sopa de Cabra? Serà difícil, i menys en aquesta actuació, en què la memòria de la banda hi va ser més que present. Cançons com "El boig de la ciutat", que formen part de la nostra vida, sonen versionades amb un aire exòtic i personal. També temes dels dos discs en solitari, tampoc no va mancar el recordatori de l'especulació en la construcció que es viu especialment a les Illes Balears, així ens ho va fer saber el gironí per introduir "Per un tros de cel". Tot seguit, l'entrada estel·lar de l'actor Joel Joan va arrossegar una filera d'admiradores a tocar de l'escenari que corejaven "T'abraço", com el de Plats Bruts. Però sens dubte un dels temes més aclamats va ser el duet a "Camins", el Palau es va aixecar hipnotitzat, i més extasiat es va quedar quan va veure que el benplantat Joel Joan es va llençar a la piscina de públic. L'estadi es va convertir en un cinema a "El far del sud" i va giravoltar finalment amb "Giròvags".

GOSSOS

23:10 de la nit, puntuals com la resta d'actuacions, és el torn dels Gossos. Una il·luminació de tons terrossos s'expandeix pel Sant Jordi sense miraments i crea un clima encara més acollidor del que ja hi ha al palau. Durant els aproximadament 40 minuts que va durar la seva intervenció van sonar majoritàriament temes de "8", el seu últim disc. Així doncs, "Alguna cosa", "A cada pas", "On poder anar", entre d'altres, en són exemple. És important destacar la col·laboració de Les Violines, amigues de la formació manresana que van donar un toc d'arquet i corda diferent i més sonor a èxits no tan nous, cançons dels inicis i de sempre. No podia fallar tampoc l'aparició de l'eurovisiva Beth a "No és nou", un dels èxits més radiats actualment dins el panorama musical català. Ens van recordar que porten molts anys pel món, és l'hora de "Condemnats", entre el públic cartells amb lemes reivindicatius i cants similars. Però en un tancar i obrir d'ulls els Gossos ens vam haver de dir adéu, sense deixar de banda, això sí, el seu nou estil més electrònic i potser, fins i tot, "discotequer".

CRIS JUANICO

Acompanyat de la seva banda Els Mags de Binigall, el cantant menorquí va pujar a l'escenari per presentar les cançons del seu segon disc en solitari "Jocs d'amagat", un disc molt més en la línia de Ja t'ho diré que no pas el "Memòria", que era un recull de cançons populars menorquines. Precisament d'aquest darrer disc va rescatar el tema que més va funcionar: "Ses al·lotetes". Però el concert es va centrar especialment en els temes del nou treball com "Passa sa gent" o "Jo dic no!", fent una clara referència en contra de l'especulació urbanística a les Illes. Ara bé, un dels moments més intensos de la seva actuació va ser quan van començar a sonar les notes de "Si véns", una de les millors cançons que s'han escrit en la nostra llengua; "Així i tot" va ser la segona concessió que va fer a la banda que el va veure créixer i la que va posar punt i final al seu concert, un concert en el quan va destacar el carisma de'n Cris i la bona qualitat dels músics acompanyants.

COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA

Amb la Cobla Mediterrània de fons la Companyia Elèctrica Dharma va engegar el seu concert amb un Sant Jordi amb ganes de ballar i gaudir de la música dels barcelonins. Amb 30 anys a les esquenes van demostrar perquè encara estan actius i com un concert d'una durada d'una hora pot transmetre tanta vitalitat i reivindicació al mateix temps, amb un repertori dels seus temes més emblemàtics. Un dels moments més emotius va ser quan en Pep Fortuny va llegir un escrit dedicat al seu germà Esteve Fortuny que aquest any farà 20 anys de la seva mort. Cal destacar d'aquesta formació el fet de ser transgeneracional, ja que actualment captiven i engresquen els qui són fills dels que els van veure néixer ara fa trenta anys i això pocs grups ho poden assolir.

DR.CALYPSO

Ben entrada la matinada van començar a sonar els primers tons skatalítics de la mà dels Dr.Calypso. Un concert basat en temes àntics de la banda com: "Aquesta nit", "Plan 10", "2300 milions" o "Sense sostre", entre altres. També ens van oferir un tast del que serà la gira d'enguany. Un concert en el qual van aprofitar per a presentar el nou bateria, ja que l'Eric Herrera, anterior bateria del grup, ara és present a altres projectes com Glissando* o Dijous Paella. La formació de deu músics va aconseguir mantenir un bon nombre de públic que després de moltes hores encara tenia ganes de moure's amb els ritmes animats dels barcelonins.

LA GOSSA SORDA
Els de Pego tenien la dura tasca de tancar set hores de música sense parar i amb un públic que previsiblement estaria força cansat, però tot i així van obtenir una molt bona resposta. Van transmetre la força i contundènica de les seves dolçaines des de la primer cançó, aprofinant l'ocasió per presentar els temes del seu disc "Garrotades" i van comptar amb la col·laboració del cantautor Feliu Ventura, que va pujar a l'escenari per cantar conjuntament amb ells una de les cançons del seu repertori. Val a dir que La Gossa Sorda ha aconseguit el seu públic fidel i va mantenir més de mitja pista plena de gent fins a les tres en punt, que és quan es va donar per finalitzat el CAS'06.

Text: Esther Esteve, Jordi Garcia, Laia Martínez, Marta Lòpez


(http://www.decibel.cat/croniques/croniques.php?accio=cronica&id=830)