Benvinguts al meu món!

Així inicio aquest blog, el segon que faig a la meva vida però el primer personal! En ell intentaré anar recollint totes les cosetes interessants que em vagi trobant pel camí, escrits, fotografies, fins i tot algun vídeo, etc. No cal dir que qualsevol comentari serà ben rebut.
Ostres tu, primer dia i ja no tinc paraules! malament anem! per estrenar aquest blog, doncs, us publico una historieta que vaig llegir per catalunya ràdio, espero que us agradi!!!

Què llençaries a les escombraries del dia d'avui?

a veritat és que jo ompliria un gran cubell d’escombraries, o millor encara, de contenidors ecològics com els que hi ha pel meu poble, així, potser, es reciclaria més.

Llençaria les magdalenes olioses i envasades que m’he menjat per esmorzar, els virus i les malalties, els efectes secundaris dels medicaments que he comprat a la farmàcia, les personalitats que no tenen personalitat, el reaggeton que he sentit per la ràdio, també em desfaré del mal humor per poder ser més agradable, de l’egoisme perquè triomfés el privilegi de l’empatia, la prepotència d’algunes persones perquè em desconcentra i m’irrita, la hipocresia, la timidesa destructiva i també l’extroversió passota i ridícula, la desconfiança, la inseguretat, i sobre tot evaporaré aquells nens i no tan nens que he vist al pati de l’escola i que es pensen que el món està dominat pels seus peus.

Aquesta nit els escombriaires tindran força feina perquè els contenidors restaran farcits de deixalles! Hi afegiré les cols de Brussel•les que ha comprat la meva mare, la salsitxa repugnant que em donaven per dinar a la guarderia i que he recordat en veure l’àlbum de fotos de quan era petita. També em desfaré de les converses tontes i insípides carregades de pensaments superficials i materialistes que he sentit al bar de la facultat. La repressió i la censura, els maltractaments dels dèbils que he vist per la televisió, també em desempallegaré dels texans rectes, vells, que m’he trobat a l’armari de l’habitació i que m’arriben per sota les aixelles, estan passats de moda.

Per acabar d’omplir els raconets encara buits del recipient hi tiraré la son que tenia aquest matí quan m’he despertat i el cansament que arrossego al final del dia.

Finalment, ja a mig tancar el metàl•lic recollidor de coses depreciades, alliberaré d'entre la runa acumulada una miqueta de l’esperança, la fantasia, els somnis i la il•lusió que algú o alguns individus han rebutjat al fons de tot del contenidor moments abans que jo comencés a “fer dissabte” d’aquest dia d’avui.

I tu, què faries desaparèixer del dia d’avui?